HISTÒRIES DE POR
EL HOME DE NEGRE
I com sempre allí estava els de sempre fent lo de sempre. Asseguts a la fosca allunyats de tot aquell que sol volia manar-nos algo. Tots parlàvem, ens rèiem, bevien i totes aquestes coses que fas amb els amics. Quant millor ens ho passàvem, Carol la meva millor amiga va comença a plorar i a cridar que al fons de la foscor hi havia algú vestit de negre i estava tan palit que semblava un mort. Tots vam començar a riure’ns i li vam dir que deixes de beure. Ella va insistir. Dos dels nois que estaven amb nosaltres es van oferir a acompanyar-la fins al lloc per a que es converses que allí no havia ningú. Al final vam anar tots. Vam arribar, vam mirar per tot arreu i com havien pensat no havia res ; A Carolina se li va passar el susto, vam tornar a crea l’ambient que teníem quant vam veure algo: Era aquell home el de negre. Me va entra tanta por que vaig començar a cridar. Els nois van posar cara de enfadats i ens van començar a dir si era una broma que havia estat molt be, però que paressin que havia començat a ser pesada. Nosaltres no deixàvem de dir que allò no era una broma, que havíem vist aquell home o lo que sigui. Desprès d’una estona vam decidir quedar-nos allí una mica més, però aquesta vegada vam canviar els llocs. Quant més aguts estàvem un dels nois, Joan, li va dir a l’altre que mires al fons. Aquest es va aixecar i va dir cridant: Correu!!! No vaig tenir temps de girar-me i mirar però se lo que van veure. Si!!! Se que havien begut i també se que quant se veu es pot arribar a veure coses que en realitat no esta passant però en aquell cas ho vam veure quatre persones. No van tornar mai més.
I com sempre allí estava els de sempre fent lo de sempre. Asseguts a la fosca allunyats de tot aquell que sol volia manar-nos algo. Tots parlàvem, ens rèiem, bevien i totes aquestes coses que fas amb els amics. Quant millor ens ho passàvem, Carol la meva millor amiga va comença a plorar i a cridar que al fons de la foscor hi havia algú vestit de negre i estava tan palit que semblava un mort. Tots vam començar a riure’ns i li vam dir que deixes de beure. Ella va insistir. Dos dels nois que estaven amb nosaltres es van oferir a acompanyar-la fins al lloc per a que es converses que allí no havia ningú. Al final vam anar tots. Vam arribar, vam mirar per tot arreu i com havien pensat no havia res ; A Carolina se li va passar el susto, vam tornar a crea l’ambient que teníem quant vam veure algo: Era aquell home el de negre. Me va entra tanta por que vaig començar a cridar. Els nois van posar cara de enfadats i ens van començar a dir si era una broma que havia estat molt be, però que paressin que havia començat a ser pesada. Nosaltres no deixàvem de dir que allò no era una broma, que havíem vist aquell home o lo que sigui. Desprès d’una estona vam decidir quedar-nos allí una mica més, però aquesta vegada vam canviar els llocs. Quant més aguts estàvem un dels nois, Joan, li va dir a l’altre que mires al fons. Aquest es va aixecar i va dir cridant: Correu!!! No vaig tenir temps de girar-me i mirar però se lo que van veure. Si!!! Se que havien begut i també se que quant se veu es pot arribar a veure coses que en realitat no esta passant però en aquell cas ho vam veure quatre persones. No van tornar mai més.
Juan manuel i kevin
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada